domingo, 9 de junio de 2013

Avaluació de l'assignatura

Just a punt d’acabar el quadrimestre, faré una petita valoració de l’assignatura així, amb aquesta entrada tancaré el pas d’aquesta assignatura al meu bloc. 

Gràcies a la proposta que ens ofereix REFLEXIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA, he engegat el projecte d’un bloc. Al principi, no ho veia gens clar! La idea de tenir un bloc i anar fent entrades... Ara, després d’aquest temps me n’adono que ha estat una feina prou polida. Compartir amb la resta de companys un seguit de vivències i experiències que venen donades per una prèvia reflexió sobre un mateix i la seva pràctica diària. 

Així, aquesta assignatura m’ha obert una porta cap al món dels blocs i m’ha despertat la curiositat per voler aprendre i saber més sobre aquest tema. La veritat, m’ha agradat sentir de la meva gent: he vist el teu bloc, he llegit les entrades! 

Al final, ha estat una feina enriquidora i gratificant per mi i, encara que em quedi molt per aprendre, m’agradaria pensar que aquest és el principi d’un nou camí.

Quant a la feina que m’ha portat l’assignatura, penso que ha estat una feina constant. Si es seguia el cronograma setmanalment, sempre hi havia feina a fer: entrades al bloc, reflexions, lectures per llegir, feina al quadern, etc. Però també és veritat que la feina a fer era de gust. Els temes vistos a les classes han estat molt interessants i sempre ens han portat a una reflexió. 

El que més he après i solidificat durant aquests mesos, ha estat a pensar i reflexionar sobre la meva pràctica i mirar d’innovar-la i millorar-la cada dia. Només així un bon mestre seguirà essent un bon mestre.

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre el procés de l’assignatura i 2.1 per què he identificat el meus punts forts durant aquest procés.

Assoliment de les competències de l'assignatura

Arribem al final del quadrimestre i ara toca fer una valoració de les competències assolides durant aquest procés. Al principi de l’assignatura, vam haver de fer una entrada al bloc exposant els punts forts i febles de les competències de l’assignatura.

Després de tots aquests mesos, penso que he millorat les meves competències. Aquesta assignatura m’ha ajudat a enfortir i solidificar les diverses competències que vaig presentar mesos enrere al bloc. 

Així, gràcies a la proposta de reflexió que ofereix l’assignatura cada vegada sóc més capaç de reflexionar sobre la meva pròpia pràctica adonant-me dels punts a modificar. A més, la proposta de feina del bloc, m’ha ajudat a ser més competent i autònoma amb les noves tecnologies i, sobre tot, amb la utilització i posada en pràctica del bloc.

En general, penso que he assolit totes les competències d’aquesta assignatura.

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre el procés d’assoliment de les meves competències i 2.1 per què he estat capaç d’identificar els punts febles que, poc a poc, s’han convertit en forts.

lunes, 3 de junio de 2013

Projectes de millora i documentals dels meus companys

Aquests darrers dies a classe, em estat veient els projectes de millora i els documentals que hem fet els companys durant aquesta assignatura.

El primer que vull remarcar és la gran feina que han fet tots els companys amb els projectes. M’agradaria destacar l’esforç i totes les hores de dedicació que aquestes feines duen al darrera.

De tots els projectes presentats, m’han cridat més l’atenció alguns que a continuació comentaré. 

Dels projectes de millora, em quedo amb “L’hort escolar ecològic” de Verge del Carme (Menorca), a l’etapa 3-6, per què les companyes ens van presentar un projecte encara per iniciar. Un projecte nou que comença de zero. Amb la seva proposta al claustre, han estat capaces d’engrescar el cicle i promoure l’hort escolar a l’escola. Tant és així, que al pati d’aquesta escola no existia un espai per sembrar i elles han coordinat Apima, claustre, direcció del centre, etc. Per què entre tots es faci possible la modificació del terreny, reduint ciment per què hi càpiga un hort. Un tros de terra on els infants tindran espai per sembrar i veure els processos de sembra i collita. Em va agradar molt la força i entusiasme que van ser capaces de transmetre’ns amb el seu projecte de millora. Enhorabona al·lotes!

L’altre projecte de millora que em va agradar força, és el de l’Escola Infantil Magdalena Humbert (Menorca), a l’etapa 0-3, “L’hora de dinar”. La nostra companya, amb aquest projecte conjuntament amb la seva tutora de practiques, pretenia introduir millores en l’autonomia dels infants a l’hora de dinar. M’agrada remarcar aquest moment per què sempre penso que és molt important que els infants adquireixin un bon hàbit d’alimentació. Aquest moment ha de ser tant educatiu com qualsevol altre. Els professionals d’educació infantil hem de treballar per trobar una educació de qualitat en quant a l’alimentació.

Sobre els documentals vistos aquests dies, he trobat molt interessants especialment dos d’ells.

El primer, “La vida a les parets”. Aquest documental em va agradar per la forma en què van ser capaces les nostres companyes de presentar el seu tema. Una cosa tant senzilla com és una paret… de quantes maneres la podem definir? …quants professionals treballen cada dia amb les “parets”…? Pintors, escaparatistes, dissenyadors, mestres, … Molt original.

L’altre documental que em va cridar l’atenció i, com no…em va fer reflexionar, el documental de la nostra companya de Menorca: “Invertim en valors”. Ella, sempre tant enterada de les lleis d’educació, ens va mostrar en forma de documental el seu pensament, una mica reivindicatiu, de la qualitat de l’educació. Fent referència i comparant la crisi econòmica amb una crisi de valors. Enhorabona Silvia!

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 1.3 per què he vist altres experiències i això em permetrà agafar idees i ampliar la meva pròpia formació i 5.1 per què he reflexionat sobre els trets diferencials d’alguns dels projectes de millora i documentals dels meus companys i companyes.

Què milloraria del meu documental...?

En aquesta entrada em toca parlar del que milloraria del meu documental una vegada acabat. La feina ha estat molt satisfactòria per mi. A l final, m’ho he passat molt bé fent aquesta feina i ampliant el meu camp de coneixement. Mai abans havia fet un documental!

Per tenir reservats els drets d’imatge, em sap greu però no publicaré al bloc el meu documental. Ben segur que la gent que em coneix veuran el documental en alguna ocasió i les persones que realitzen el curs de massatge infantil també tindran oportunitat de veure’l. Haig de dir que quan els vaig explicar el meu projecte, els hi vaig dir que si m’ajudaven a dur-lo endavant amb les seves aportacions i entrevistes els faria una còpia per ells. Així tothom va quedar content.

Abans de trobar però’s al meu documental, m’agradaria compartir amb vosaltres els agraïments que surten als crèdits del documental de massatge infantil.

A l’escola Infantil Ses Canaletes, 
a totes les persones col·laboradores i, amb especial afecte, 
a totes les famílies que han participat al curs de massatge infantil i 
han fet possible la realització d’aquest documental. 

Gràcies.

Així doncs, després de visualitzar el documental vàries vegades, el primer que milloraria és la gravació de les imatges. Ara m’adono que gravar unes imatges amb una càmera de fotos no és el mateix que gravar amb una càmera de filmar. Possiblement una càmera de filmar gravi amb més resolució, més qualitat d’imatge, etc.

A més, al ser la meva primera vegada que utilitzo la càmera de fotos per gravar, no tenia gaire experiència i les gravacions són molt similars. Sempre vaig gravar d’esquerra a dreta, movent la càmera en horitzontal i poques vegades vaig fer plans concrets de les famílies i infants. Pot ser, un altre cop intentaria recopilar més imatges sense moure la càmera.

Quant a les entrevistes que vaig gravar dels professionals i famílies, alguna veu no és sent amb prou força. En una altra ocasió, també ho tindria en compte i intentaria trobar una solució al volum. Sí que és veritat que amb el programa que vaig utilitzar per muntar el documental es podia pujar el volum de la veu de les persones però si ho modificava massa, es sentia un renou una mica estrany de fons.

Per acabar, penso que pot ser un professional de documentals s’adonaria de més errors però jo estic ben satisfeta amb la feina feta. El documental ha sortit tal com vaig plantejar i programar el primer dia. Un altre cop, torno a donar les gràcies a tots els col·laboradors que han fet possible que el projecte rodés: mestres, col·laboradors, professionals del curs i famílies.

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 2.1 per què he estat capaç d’identificar punts forts i febles quant a les meves competències envers la realització d’un documental i 2.7 per què he reflexionat sobre els meus errors en la feina feta i faig una petita proposta per millorar aquesta actuació en properes ocasions.

domingo, 19 de mayo de 2013

Comentari de les bones pràctiques dels meus companys

He accedit als blocs dels meus companys i m'he estat mirant les bones pràctiques que ells proposen. Totes eren molt interessant però n'he escollit tres que més m'han cridat l'atenció i he fet un petit comentari.

Primer comentari:


Sortir al jardí,

Bones tardes Melisa!

Em sembla molt interessant la proposta de bona pràctica. Sortir al jardí, passejar entre flors, sentir diferents olors de les flors de primavera. Ara ben segur que aquest jardí deu estar preciós!

A més, es podrien introduir les feines de sortir a regar el jardí i de cuidar-lo entre tots. Acollir una responsabilitat de grup.

Moltes gràcies per compartir-la!
Laia


Segon comentari:


El moment del berenar,

Bones tardes Rebeca,

Jo també penso que el moment de berenar és molt important. M'agrada treballar aquest moment a l'aula. És un moment únic d'evolucions i canvis constants. Cada dia, els infants col·laboren una mica més fins que arriben a fer tot el procés gairebé ells sols: agafar la bosseta, seure a la taula, treure el berenar... Cada centre té la seva manera de fer-ho! 

M'agrada compartir aquest moment amb ells, ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia en un hàbit tant important i tant necessari com és l'alimentació. 

Penso que aquesta és una molt bona pràctica que, a vegades, no se li dóna la importància que mereix. Has fet bona tria! ;)

Laia

Tercer comentari:


L'hort escolar,

Bones tardes Silvia!

L'hort escolar em sembla una molt bona pràctica. És interessant fer participar a les famílies amb el projecte i també poder traslladar la feina feta a l'hort dins les aules. Poder parlar del que hem fet a l'hort: hem sembrat, regat, hem tret males herbes... 

Així com has comentat tu també, l'hort és una manera de tenir un contacte més directe amb la natura. Els infants poden anar veient els canvis que es produeixen, les evolucions i processos de l'hort.

També és veritat que es necessita d'un bon trosset de terra per sembrar! I no tots els centres tenen el privilegi. Aprofiteu aquestes dates per començar a sembrar melons, tomàquets, carabassons... ho collireu a l'estiu!

M'agrada aquesta idea, és força interessant.
Laia


Amb aquesta entrada al bolc he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que porten una bona actuació professional i 1.3 per què he accedit a altres blocs per tal d'ampliar la meva formació mitjançant les bones pràctiques i experiències que han proposat els meus companys.

jueves, 16 de mayo de 2013

Altres documentals d'interès...

Després de realitzar el meu documental, he fet una recerca per internet per mostrar altres propostes de documentals d'educació infantil. Així, he triat tres documentals amb temes que em semblen interessants relacionats amb la nostra professió. Temes que es poden treballar des de les aules d'Educació Infantil, propers i lligats a l'actualitat.

“Las TIC en Educación Infantil”, és un documental que ens mostra la importància de les noves tecnologies introduïdes a les aules d’educació infantil. Gràcies a la introducció de les TIC, s’estAn afavorint noves maneres d’aprenentatge. L’objectiu és motivar als infants i iniciar-los en les TIC mitjançant un aprenentatge guiat per un mestre o adult.


“Educació Emocional” Col·legi Sagrada família de Gavà. Aquest documental ens mostra la importància de treballar l’educació emocional a les aules d’Educació Infantil i la necessitat de la formació dels professionals amb aquest tipus d’educació. La importància de l’autoconeixement i la autorregulació de les emocions. És necessari donar les eines necessàries a un infant per viure aquesta vida i per què pugui ser feliç. 


“Obesidad Infantil". La mala educación alimentaria” He triat aquest documental per conscienciar una vegada més de la importància que té adquirir uns hàbits alimentaris adequats. Els educadors i les famílies hem de vetllar per l’ensenyament i aprenentatge d’uns hàbits saludables relacionats amb l’alimentació.


Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 1.3 per què he revisat i he fet recerca d'altres documentals i experiències de l'Educació Infantil i 5.2 per què he reflexionat sobre una bona pràctica mitjançant la proposta de tres pràctiques que em semblen interessants i que els professionals de l'educació haurien de treballar de manera conjunta per treure-les endavant.

jueves, 9 de mayo de 2013

Presentació del documental

Durant la setmana passada vaig anar treballant sobre el meu nou projecte. Vaig anar fent les gravacions, cercant els moments més adequats, intentant trobar una imatge que definís el meu projecte, trobar un ambient càlid de calma i serenor, a fi de poder transmetre un vídeo de qualitat.

En aquests moments, encara estic treballant amb el muntatge del documental. Ara toca entrellaçar les imatges gravades i els moments tant dolços que he pogut captar amb la meva càmera! Tinc ganes de veure el resultat. M’està portant moltes hores, un temps que vull gaudir de manera intensa. Mirant i tornant a mirar les imatges gravades, seleccionar els millors moments i poder mostrar la part més humana i més tendra d’aquesta pràctica. 

Com a professional de l’educació infantil, crec en la bona pràctica del massatge infantil. Crec en els seus beneficis i en el reforç del vincle afectiu. Per aquest motiu, m’ha agradat poder tenir l’oportunitat de gravar aquests petits vídeos, que, poc a poc, es convertiran en un petit documental.
Durant els moments de gravació gaudia només de veure la tendresa de les famílies amb els seus nadons. Una comunicació infant-família tant satisfactòria i plaent. Quan sortia de les sessions de massatge em semblava estar plena d’energia i bones vibracions. 

Ara, només queda tancar la feina. Abocar tota aquesta energia i bones vibracions al muntatge del documental i poder transmetre amb imatges, veus i sons tots els sentiments i les emocions viscudes en aquell espai i temps. Ha estat un plaer poder compartir aquestes estonetes amb ells!

Així com he escrit fins ara, en pròximes entrades...més!

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 2.6 per què argumento la feina feta fins ara i 4.2 per què identifico la bona pràctica del massatge a l’educació infantil. 

jueves, 25 de abril de 2013

Seguim amb el documental...

Després d’haver donat moltes voltes al tema del meu documental, ja n’he decidit un!

El massatge infantil. Coincidint aquests dies, a una escola infantil de Menorca, que estan impartint un curs de massatge infantil per a famílies i infants. 

Així, la meva primera idea és fer un documental sobre els beneficis del massatge infantil, mostrar la part més tendra i afectiva d’aquesta pràctica i compartir amb les famílies i els infants aquests moments tant únics i entranyables. També m’agradaria reflectir les opinions de les famílies, que hi volguessin participar, i el seu grau de satisfacció envers aquest tipus de servei.

Per dur a terme aquesta feina, penso que necessito fer vàries filmacions. M’agradaria començar amb una breu entrevista al fisioterapeuta que imparteix el curs i una petita intervenció de la seva companya i ajudant. A més, m’agradaria gravar una part de la sessió de massatge mostrant a les famílies com fan els massatges als seus nadons, el seu benestar, etc. Per acabar, m’agradaria entrevistar a alguna família del servei, que m’expliqués com es sent, si normalment fa massatges al seu nadó, com respon el seu nadó al massatge, si li ha agradat assistir al curs, si ha après noves pràctiques, etc. 

Aquest documental aniria destinat a totes les famílies que estiguin interessades amb el tema. El temps estimat de durada i el número de filmacions encara està per determinar. Per acabar, quant a previsió del material, necessitaré una càmera de filmar i un trípode. Només necessito d’una bona tarda amb les famílies i els mestres del curs. En pròximes entrades, aniré explicant encara més...

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.1 per què realitzaré la meva feina a partir d’un recurs existent i 2.6 per què he fet una explicació de la meva proposta.


          

El documental, una eina pedagògica

Per tal de mostrar la importància del documental, començaré per fer una petita definició.

Un documental és una representació de la realitat en forma d’audiovisual. És un gènere de cinema que es basa amb fets reals i documentats per realitzar la organització i la estructura d’una gravació. Els documentals es caracteritzen per el predomini informatiu i didàctic. Així, aquest tipus de gènere es centra amb una temàtica i mostra, d’una manera més visual i atractiva, la informació que es vol transmetre a la audiència.

També, el documental pot servir com a eina pedagògica i estratègia educativa per fer arribar als infants informacions amb d’interès concret. 

Aquests darrers dies, hem començat a treballar amb l’elaboració d’un documental per mostrar una experiència relacionada amb l’etapa d’Educació Infantil 0-3 a les Illes. Documentar mitjançant el format audiovisual una informació i recerca és una bona manera de transmetre la feina feta. En pròximes entrades aniré explicant més sobre la meva proposta de documental: tema, guió, etc.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.3 per què he fet una mica de recerca d’experiències per ampliar la meva formació i 2.3 per què faig una descripció del meu pròxim objectiu.

miércoles, 10 de abril de 2013

Les creences de la mestra

Després d'haver redactat una observació d'aula, ara toca cercar i trobar les creences de la mestra per dur a terme aquelles accions, aquell dia en concret. L'observació d'aula que jo vaig redactar era "tot un dia de pràctica a l'aula": les rutines, activitats, moments de joc, etc.

Durant gairebé tots els matins d’aquell grup es realitzaven les mateixes rutines. La calma de la mestra envoltava i recollia les quatre parets d’aquella aula. La mestra considerava que els infants necessitaven de tranquil·litat, seguretat i estabilitat per créixer. 

Llavors, deixava que l'autonomia dels infants, la autoestima i la creativitat brotés i anés creixent. D’una manera molt senzilla, els infants anaven fent camí i poc a poc anaven coneixent-se individualment i s’anaven reconeixent com a part del grup. Així, la mestra amb les seves actuacions diàries pretenia que els infants evolucionessin com un tot partint de la base de conèixer-se a sí mateixos. L’estar de la mestra desprenia calma i serenor, pretenent que els infants es sentissin cada cop més segurs i autònoms.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten una bona pràctica i actuació professional i 2.2 per què he reflexionat sobre les creences de la meva tutora de pràctiques, fent una reflexió de les pràctiques i activitats d'aula.

domingo, 17 de marzo de 2013

El cas de na Susana i un cas semblant


EL CAS DE NA SUSANA

1. Breve descripción del contexto o situación del aula1.
Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3.
Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.
2. Reconstrucción completa de la situación
Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Elabora un cas de característiques semblants al treballat a classe:

Després d’haver treballat a classe el cas de na Susana, puc recordar algun cas semblant viscut durant el meu període de pràctiques. Aquells moments de conflicte, al principi de les meves pràctiques, els record amb incertesa i inseguretat. A les escoles, cada dia es produeixen situacions de resolució de conflictes entre infants. Una de les consignes més importants que jo sempre tindria en compte, com a mestre, és la fermesa i la seguretat d’actuació. És a dir, tenir molt clar com actuarem i mantenir-nos fermes davant la nostra decisió. Per què sinó, perdrem credibilitat davant l’infant.

Fent memòria, record que durant les estones de pati a l’escola on jo feina pràctiques hi havia molts conflictes i baralles amb un cotxe per muntar i jugar. Sobretot amb els infant de 2 i 3 anys. Record que tots els infants volien muntar al cotxe, era diferent que la resta i només n’hi havia un. Un cotxe molt real: amb porta per obrir i tancar, seient per seure dins, volant, etc. Cada dia les mateixes baralles.

  Un dia, record que un infant anava dins aquest cotxe i un altre infant, que el volia per jugar-hi ell, amb la seva gran força, el va fer tombar. Llavors, record que l’infant de dins també va caure i es va posar a plorar. Es va fer mal. Quan ho vaig veure, vaig acudir d’immediat per socórrer l’infant de dins del cotxe i posar el cotxe dret un altre cop.

L’infant de dins, va voler sortir i venir amb mi. Jo vaig decidir fer cas a l’infant ferit i deixar una mica de banda l’infant que havia fet tombar el cotxe. Només li vaig dirigir una mirada prou seria. La meva intenció era que aquest infant s’adonés que no havia fet una bona acció tombant el cotxe i fent mal al seu company. De manera ben sorprenent, sabeu quina va ser la resposta del nen? Va deixar el cotxe de banda i no s’hi va pujar més. Amb aquesta actuació per part del nen, vaig veure que s’havia donat compte que tombar el cotxe amb un altre nen a dins, no era la solució per aconseguir-lo i poder-hi jugar.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les ocmpetències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten a una bona pràctica i 4.2 per què he identificat una bona pràctica al meu centre de pràctiques.

jueves, 7 de marzo de 2013

Anàlisi del context


Una vegada analitzat el context de l’escola amb un DAFO, extrauré els punts que penso que són més remarcables.


A l’escola on vaig realitzar les pràctiques record que hi havia molta FORTALESA quant a l’equip docent per què estava composat per onze professionals set de les quals Mestres d’Educació Infantil i quatre amb la titulació de Tècnic en Educació Infantil. A més, majoritàriament el personal és fixe i això afavoreix quant a la cohesió i coneixença del grup/claustre. Per aquesta raó, veig molt necessari la formació permanent del docent i la unió del claustre per aconseguir un mateix objectiu: una educació de qualitat. Penso que un claustre d’onze docents s’ha de formar constantment per no perdre les ganes de feina i la professionalitat.

Com a DEBILITAT i fent referència a l’escola, la falta d’espais i la seva utilització. Per exemple, aquesta escola té un gran espai a l’entrada i és poc aprofitat. Pot ser es podria engegar un projecte de millora amb propostes per utilitzar aquell espai i donar-li un ús. La sala de psicomotricitat, també manca d’espai. Aquesta es fa petita quan l’utilitzen els grups de dos anys. 

Una de les majors OPORTUNITATS que percebo és el fet que l’escola sigui pública municipal. Aquesta opció d’escola pot ser més econòmica que l’escola privada i això pot repercutir en l’increment de les matrícules.

L’AMENAÇA, a la vegada, més directe que veig és la gran crisi econòmica. Per tant, si els familiars dels infants no treballen es poden quedar amb l’infant a casa. Fent així que no faci falta portar-lo a l’escola.

Després d’haver reflexionat sobre l’escola de pràctiques, penso que és una escola amb un bon funcionament i rodatge. El seu equip educatiu, és sòlid i, des del meu punt de vista, jo treballaria per què s’agafessin a la fortalesa més gran que tenen i que, de manera conjunta, intentessin disminuir al màxim les adversitats. Penso que el més important a una escola és la cohesió del claustre i per què això sigui possible és fonamental l’enteniment entre companys. Així, si segueixen la mateixa línea i persegueixen els mateixos objectius, mitjançant formacions i fonamentacions teòriques consolidaran cada vegada més l’equip.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que penso que podrien portat a una millor pràctica i actuació professional i 3.2 per què he fet una reflexió del DAFO aportant una nova proposta d'aorganització i millora.

lunes, 4 de marzo de 2013

Observació d'aula


“Un dia a l’aula dels cuquets”


Els cuquets són un grup d’infants d’1 any i, com cada dia, duen una rutina establerta. Quan entren a l’aula pel matí, diuen bon dia, deixen les seves coses al penjador i s’acomiaden de les seves famílies. A partir d’aquell moment comença una nova jornada! Com cada matí fins que no han arribat tots els companys i encara no són les nou, sol ser moment de joc lliure. Normalment, la mestra quan arriba posa damunt la taula una proposta joc. Per exemple, un dia posa construccions, un altre dia una capsa plena d’animals, etc. Si els infants volen, poden anar a jugar a la taula, sinó poden jugar per on vulguin.

Cap a les nou del matí, comencem a fer el “bon dia”. Aquest és un moment molt apreciat en què es fa un retrobament i reconeixement del grup. Cantem la mateixa cançó cada dia encara que, a vegades, podem fer alguna variant.

Bon dia dia, bon dia sol,
bon dia ocellets, bon dia a tothom!

Després observem qui ha vingut?, qui no ha vingut?, si sabem per què no ha vingut...? Poc a poc tots els infants i la mestra es van coneixent cada cop més. La rotllana del bon dia els agrada molt, és un moment d’escolta i atenció. A més, sol venir acompanyat amb cançons infantils, explicacions d’algunes anècdotes, etc.

Una vegada ja hem fet el bon dia, toca fer l’activitat programada per aquell dia. Cada aula té la seva programació i el seu horari. Així, si és dimecres, per exemple, farem taller de massatge. Les propostes d’activitat són: música, joc heurístic, psicomotricitat, activitat UD i taller de massatge.

Una vegada hem acabat amb l’activitat programada, sobre les deu del matí, toca berenar! Per berenar ens seiem al voltant de la taula i un infant serà l’encarregat de repartir el berenar a la resta de companys. Per començar a berenar també cantem una cançó.

Nyam, nyam, bon profit,
nyam, nyam, bon profit,
nyam, nyam, bon profit,
moltes gràcies igualment!
 
BON PROFIT!!!

Després de berenar, si el temps acompanya, sortim al pati i anem entrant poc a poc per anar a dormir. El moment de descans és un moment que cerca pau i tranquil·litat i que demana afecte i seguretat per part dels infants. Apaguem els llums, posem música relaxant, agafem el nostre coixí, ens estirem a l’estora i, si fa falta, ens tapem.

Al cap d’una estona, ens anem despertant i tornem a fer hàbits d’higiene. Canvis de bolquer, rentar cares i mans, etc. A les dotze dels mig dia les famílies poden venir a recollir els seus fills a la primera sortida. La segona sortida és a partir de la una i quart. Entre les dues sortides, els infants que quedem a l’escola mengem fruita. Ens seiem al voltant de les taules, la mestra agafa les peces de fruita i les va pelant i fent trossets petits. Una vegada tota la fruita pelada, la ofereix als infants.

A les dues dels mig dia s’acaba la jornada escolar.
Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.4 per què per realitzar l'escrit que contrastat informació teòrica i pràctica i 2.2 per què he reflexionat sobre les pròpies creences i les de la mestra i centre en general.

lunes, 25 de febrero de 2013

Competències de l'assignatura


Competències professionals de l'assignatura,

1.     És autònom en l’aprenentatge
1.1        Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions
             que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura
1.2.       Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional
1.3.       Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació
1.4.       Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria 
             com de la pràctica.

2.     Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge
2.1.        Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals
2.2.        Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i 
              activitats que observa al centre
2.3.        Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa
2.4.        Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació 
              futura...)
2.5.        Recull dubtes i dilemes
2.6.        Argumenta el que ha fet i per què
2.7.        Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

3.     Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
3.1.        Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre
3.2.        Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques 
              de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i  
              contrasta aquestes reflexions amb evidències
3.3.        Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

4.     Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
4.1.        Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula
4.2.        Identifica bones pràctiques, les compara
4.3.        Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

5.     Reflexiona sobre el procés de millora
5.1.        Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora
5.2.        Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació 
              del problema.
5.3.        Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques
5.4.        Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora 


A partir d'aquest moment, a totes les meves entrades al bloc hi haurà una petita reflexió sobre les competències que he treballat fent aquella entrada.


Reflexió personal sobre les competències professionals,


En quant a l’autonomia en l’aprenentatge, penso que sóc eficaç en cercar estratègies i recursos que m’ajudin en la meva millora de l’aprenentatge. Així, faig recerca, observo, i contrasto informacions per arribar a conclusions objectives. A la vegada, m’agrada dur a terme una feina ben feta i acurada i sempre intento millorar la meva pràctica.

Quant al meu procés d’aprenentatge, penso que conec quins són els meus punts fort i febles. Per exemple, les noves tecnologies em costen una mica. Intentaré d’ara endavant fer un pas i millorar aquest punt feble, que tant necessitaré en un futur. Com a punt fort, penso que sóc una persona molt insistent i perfeccionista. M’agrada que les coses es facin bé i quan veig alguna cosa que no m’agrada intento fer-la saber dialogant, fent entendre i argumentant la meva postura. Quant als errors, a vegades em costa veure’ls, però si em raonen amb arguments de qualitat, acabo acceptant i donant la raó.

Quant al funcionament del centre. Com ja he dit a la presentació, jo vaig cursar les pràctiques l’any 2010. Així, puc fer una reflexió el màxim acurada però se’m poden escapar detalls.

Les meves pràctiques a l’Escola Infantil van anar molt bé. Em vaig emportar molts bons records i molts aprenentatges. Al principi, recordo adoptar el rol d’observadora. Només observava i poques vegades intervenia. Amb el pas dels dies i setmanes, vaig començar a aportar reflexions de caire organitzatius: d’espais, programacions, activitats, etc. Quant a la relació amb les famílies, aquesta va ser més lenta. Recordo que em feia respecte. Quant a l’organització de centre, recordo que l’escola anava en plena concordança amb els documents de centre i els trets d’identitat que la definien.

Quant a la pràctica i rutina de l’aula i el grup, recordo molt ordre i organització. Hi havia un ritme pausat però constant i una rutina que marcava la compaginació entre activitats, hàbits d’higiene i descans. Un fet concret que passa dia a dia a les aules és la relació amb la mestra o educadora. Aquesta relació sol ser d’afecte i confiança. Els infants es senten molt a gust amb la mestra i els agrada estar amb ella. Així, vaig comprovar que molts dels infants cerquen i provoquen l’atenció de la mestra, un atenció més individualitzada. Hem de tenir en compte que molts moments són de grup i de visió perifèrica, per tant l’atenció no sempre pot ser tant acurada.

En general, el centre està aprofitat. Cada un dels seus espais està ben definit: sala de psicomotricitat, pati, aules, etc. Però, a vegades, deixen d’aprofitar espais que, pot ser, seria d’interès tenir-los en compte per enriquir la possibilitat i els recursos del centre. Condicionar els espais i fer-los nostres, dels grups i dels infants. Així, la meva proposta de millora va relacionada amb l’aprofitament d’espais del centre, més concretament, dels passadissos i l’entrada del mateix. Aquest centre té uns passadissos molt llargs i amples i una entrada força gran i espaiosa. El projecte de millora es podria dur a terme amb pocs recursos econòmics i més ajudes de famílies, etc. Així, el podríem dur a terme entre tota la comunitat educativa.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre una bona actuació professional. Sobre quin és el meu punt de partida i què vull a partir d'aquí. I la competència 2.1 per què he identificat els meus punts fort i febles quant a les meves capacitats i competències professionals.