Comentari de les bones pràctiques dels meus companys

He accedit als blocs dels meus companys i m'he estat mirant les bones pràctiques que ells proposen. Totes eren molt interessant però n'he escollit tres que més m'han cridat l'atenció i he fet un petit comentari.

Primer comentari:

http://reflexioinnovaciomlozanocarretero.blogspot.com.es/2013/04/la-bona-practica-de-la-meva-escoleta.html#comment-form

Sortir al jardí,

Bones tardes Melisa!

Em sembla molt interessant la proposta de bona pràctica. Sortir al jardí, passejar entre flors, sentir diferents olors de les flors de primavera. Ara ben segur que aquest jardí deu estar preciós!

A més, es podrien introduir les feines de sortir a regar el jardí i de cuidar-lo entre tots. Acollir una responsabilitat de grup.

Moltes gràcies per compartir-la!

Laia

Segon comentari:

http://blocrebecanewman.blogspot.com.es/2013/04/descripcio-dna-bona-practica.html#comment-form

El moment del berenar,

Bones tardes Rebeca,

Jo també penso que el moment de berenar és molt important. M'agrada treballar aquest moment a l'aula. És un moment únic d'evolucions i canvis constants. Cada dia, els infants col·laboren una mica més fins que arriben a fer tot el procés gairebé ells sols: agafar la bosseta, seure a la taula, treure el berenar... Cada centre té la seva manera de fer-ho! 

M'agrada compartir aquest moment amb ells, ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia en un hàbit tant important i tant necessari com és l'alimentació. 

Penso que aquesta és una molt bona pràctica que, a vegades, no se li dóna la importància que mereix. Has fet bona tria! ;)

Laia

Tercer comentari:

http://reflexioeducativasil.blogspot.com.es/2013/04/bona-practica-lhort-escolar.html#comment-form

L'hort escolar,

Bones tardes Silvia!

L'hort escolar em sembla una molt bona pràctica. És interessant fer participar a les famílies amb el projecte i també poder traslladar la feina feta a l'hort dins les aules. Poder parlar del que hem fet a l'hort: hem sembrat, regat, hem tret males herbes... 

Així com has comentat tu també, l'hort és una manera de tenir un contacte més directe amb la natura. Els infants poden anar veient els canvis que es produeixen, les evolucions i processos de l'hort.

També és veritat que es necessita d'un bon trosset de terra per sembrar! I no tots els centres tenen el privilegi. Aprofiteu aquestes dates per començar a sembrar melons, tomàquets, carabassons... ho collireu a l'estiu!

M'agrada aquesta idea, és força interessant.

Laia

Amb aquesta entrada al bolc he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que porten una bona actuació professional i 1.3 per què he accedit a altres blocs per tal d'ampliar la meva formació mitjançant les bones pràctiques i experiències que han proposat els meus companys.

Altres documentals d'interès...

Després de realitzar el meu documental, he fet una recerca per internet per mostrar altres propostes de documentals d'educació infantil. Així, he triat tres documentals amb temes que em semblen interessants relacionats amb la nostra professió. Temes que es poden treballar des de les aules d'Educació Infantil, propers i lligats a l'actualitat.

“Las TIC en Educación Infantil”, és un documental que ens mostra la importància de les noves tecnologies introduïdes a les aules d’educació infantil. Gràcies a la introducció de les TIC, s’estAn afavorint noves maneres d’aprenentatge. L’objectiu és motivar als infants i iniciar-los en les TIC mitjançant un aprenentatge guiat per un mestre o adult.

http://www.youtube.com/watch?v=5Kr3qNWEilk

“Educació Emocional” Col·legi Sagrada família de Gavà. Aquest documental ens mostra la importància de treballar l’educació emocional a les aules d’Educació Infantil i la necessitat de la formació dels professionals amb aquest tipus d’educació. La importància de l’autoconeixement i la autorregulació de les emocions. És necessari donar les eines necessàries a un infant per viure aquesta vida i per què pugui ser feliç. 

http://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ

“Obesidad Infantil". La mala educación alimentaria” He triat aquest documental per conscienciar una vegada més de la importància que té adquirir uns hàbits alimentaris adequats. Els educadors i les famílies hem de vetllar per l’ensenyament i aprenentatge d’uns hàbits saludables relacionats amb l’alimentació.

http://www.youtube.com/watch?v=wpN3yDvVXLU

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 1.3 per què he revisat i he fet recerca d'altres documentals i experiències de l'Educació Infantil i 5.2 per què he reflexionat sobre una bona pràctica mitjançant la proposta de tres pràctiques que em semblen interessants i que els professionals de l'educació haurien de treballar de manera conjunta per treure-les endavant.

Presentació del documental

Durant la setmana passada vaig anar treballant sobre el meu nou projecte. Vaig anar fent les gravacions, cercant els moments més adequats, intentant trobar una imatge que definís el meu projecte, trobar un ambient càlid de calma i serenor, a fi de poder transmetre un vídeo de qualitat.

En aquests moments, encara estic treballant amb el muntatge del documental. Ara toca entrellaçar les imatges gravades i els moments tant dolços que he pogut captar amb la meva càmera! Tinc ganes de veure el resultat. M’està portant moltes hores, un temps que vull gaudir de manera intensa. Mirant i tornant a mirar les imatges gravades, seleccionar els millors moments i poder mostrar la part més humana i més tendra d’aquesta pràctica. 

Com a professional de l’educació infantil, crec en la bona pràctica del massatge infantil. Crec en els seus beneficis i en el reforç del vincle afectiu. Per aquest motiu, m’ha agradat poder tenir l’oportunitat de gravar aquests petits vídeos, que, poc a poc, es convertiran en un petit documental.

Durant els moments de gravació gaudia només de veure la tendresa de les famílies amb els seus nadons. Una comunicació infant-família tant satisfactòria i plaent. Quan sortia de les sessions de massatge em semblava estar plena d’energia i bones vibracions. 

Ara, només queda tancar la feina. Abocar tota aquesta energia i bones vibracions al muntatge del documental i poder transmetre amb imatges, veus i sons tots els sentiments i les emocions viscudes en aquell espai i temps. Ha estat un plaer poder compartir aquestes estonetes amb ells!

Així com he escrit fins ara, en pròximes entrades...més!

Amb aquesta entrada al bloc he treballat les competències 2.6 per què argumento la feina feta fins ara i 4.2 per què identifico la bona pràctica del massatge a l’educació infantil. 

Seguim amb el documental...

Després d’haver donat moltes voltes al tema del meu documental, ja n’he decidit un!

El massatge infantil. Coincidint aquests dies, a una escola infantil de Menorca, que estan impartint un curs de massatge infantil per a famílies i infants. 

Així, la meva primera idea és fer un documental sobre els beneficis del massatge infantil, mostrar la part més tendra i afectiva d’aquesta pràctica i compartir amb les famílies i els infants aquests moments tant únics i entranyables. També m’agradaria reflectir les opinions de les famílies, que hi volguessin participar, i el seu grau de satisfacció envers aquest tipus de servei.

Per dur a terme aquesta feina, penso que necessito fer vàries filmacions. M’agradaria començar amb una breu entrevista al fisioterapeuta que imparteix el curs i una petita intervenció de la seva companya i ajudant. A més, m’agradaria gravar una part de la sessió de massatge mostrant a les famílies com fan els massatges als seus nadons, el seu benestar, etc. Per acabar, m’agradaria entrevistar a alguna família del servei, que m’expliqués com es sent, si normalment fa massatges al seu nadó, com respon el seu nadó al massatge, si li ha agradat assistir al curs, si ha après noves pràctiques, etc. 

Aquest documental aniria destinat a totes les famílies que estiguin interessades amb el tema. El temps estimat de durada i el número de filmacions encara està per determinar. Per acabar, quant a previsió del material, necessitaré una càmera de filmar i un trípode. Només necessito d’una bona tarda amb les famílies i els mestres del curs. En pròximes entrades, aniré explicant encara més...

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.1 per què realitzaré la meva feina a partir d’un recurs existent i 2.6 per què he fet una explicació de la meva proposta.

          

El documental, una eina pedagògica

Per tal de mostrar la importància del documental, començaré per fer una petita definició.

Un documental és una representació de la realitat en forma d’audiovisual. És un gènere de cinema que es basa amb fets reals i documentats per realitzar la organització i la estructura d’una gravació. Els documentals es caracteritzen per el predomini informatiu i didàctic. Així, aquest tipus de gènere es centra amb una temàtica i mostra, d’una manera més visual i atractiva, la informació que es vol transmetre a la audiència.

També, el documental pot servir com a eina pedagògica i estratègia educativa per fer arribar als infants informacions amb d’interès concret. 

Aquests darrers dies, hem començat a treballar amb l’elaboració d’un documental per mostrar una experiència relacionada amb l’etapa d’Educació Infantil 0-3 a les Illes. Documentar mitjançant el format audiovisual una informació i recerca és una bona manera de transmetre la feina feta. En pròximes entrades aniré explicant més sobre la meva proposta de documental: tema, guió, etc.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.3 per què he fet una mica de recerca d’experiències per ampliar la meva formació i 2.3 per què faig una descripció del meu pròxim objectiu.

Les creences de la mestra

Després d'haver redactat una observació d'aula, ara toca cercar i trobar les creences de la mestra per dur a terme aquelles accions, aquell dia en concret. L'observació d'aula que jo vaig redactar era "tot un dia de pràctica a l'aula": les rutines, activitats, moments de joc, etc.

Durant gairebé tots els matins d’aquell grup es realitzaven les mateixes rutines. La calma de la mestra envoltava i recollia les quatre parets d’aquella aula. La mestra considerava que els infants necessitaven de tranquil·litat, seguretat i estabilitat per créixer. 

Llavors, deixava que l'autonomia dels infants, la autoestima i la creativitat brotés i anés creixent. D’una manera molt senzilla, els infants anaven fent camí i poc a poc anaven coneixent-se individualment i s’anaven reconeixent com a part del grup. Així, la mestra amb les seves actuacions diàries pretenia que els infants evolucionessin com un tot partint de la base de conèixer-se a sí mateixos. L’estar de la mestra desprenia calma i serenor, pretenent que els infants es sentissin cada cop més segurs i autònoms.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten una bona pràctica i actuació professional i 2.2 per què he reflexionat sobre les creences de la meva tutora de pràctiques, fent una reflexió de les pràctiques i activitats d'aula.

El cas de na Susana i un cas semblant

EL CAS DE NA SUSANA

1. Breve descripción del contexto o situación del aula1.

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3.

Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.

2. Reconstrucción completa de la situación

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Elabora un cas de característiques semblants al treballat a classe:

Després d’haver treballat a classe el cas de na Susana, puc recordar algun cas semblant viscut durant el meu període de pràctiques. Aquells moments de conflicte, al principi de les meves pràctiques, els record amb incertesa i inseguretat. A les escoles, cada dia es produeixen situacions de resolució de conflictes entre infants. Una de les consignes més importants que jo sempre tindria en compte, com a mestre, és la fermesa i la seguretat d’actuació. És a dir, tenir molt clar com actuarem i mantenir-nos fermes davant la nostra decisió. Per què sinó, perdrem credibilitat davant l’infant.

Fent memòria, record que durant les estones de pati a l’escola on jo feina pràctiques hi havia molts conflictes i baralles amb un cotxe per muntar i jugar. Sobretot amb els infant de 2 i 3 anys. Record que tots els infants volien muntar al cotxe, era diferent que la resta i només n’hi havia un. Un cotxe molt real: amb porta per obrir i tancar, seient per seure dins, volant, etc. Cada dia les mateixes baralles.

  Un dia, record que un infant anava dins aquest cotxe i un altre infant, que el volia per jugar-hi ell, amb la seva gran força, el va fer tombar. Llavors, record que l’infant de dins també va caure i es va posar a plorar. Es va fer mal. Quan ho vaig veure, vaig acudir d’immediat per socórrer l’infant de dins del cotxe i posar el cotxe dret un altre cop.

L’infant de dins, va voler sortir i venir amb mi. Jo vaig decidir fer cas a l’infant ferit i deixar una mica de banda l’infant que havia fet tombar el cotxe. Només li vaig dirigir una mirada prou seria. La meva intenció era que aquest infant s’adonés que no havia fet una bona acció tombant el cotxe i fent mal al seu company. De manera ben sorprenent, sabeu quina va ser la resposta del nen? Va deixar el cotxe de banda i no s’hi va pujar més. Amb aquesta actuació per part del nen, vaig veure que s’havia donat compte que tombar el cotxe amb un altre nen a dins, no era la solució per aconseguir-lo i poder-hi jugar.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les ocmpetències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten a una bona pràctica i 4.2 per què he identificat una bona pràctica al meu centre de pràctiques.