Seguim amb el documental...

Després d’haver donat moltes voltes al tema del meu documental, ja n’he decidit un!

El massatge infantil. Coincidint aquests dies, a una escola infantil de Menorca, que estan impartint un curs de massatge infantil per a famílies i infants. 

Així, la meva primera idea és fer un documental sobre els beneficis del massatge infantil, mostrar la part més tendra i afectiva d’aquesta pràctica i compartir amb les famílies i els infants aquests moments tant únics i entranyables. També m’agradaria reflectir les opinions de les famílies, que hi volguessin participar, i el seu grau de satisfacció envers aquest tipus de servei.

Per dur a terme aquesta feina, penso que necessito fer vàries filmacions. M’agradaria començar amb una breu entrevista al fisioterapeuta que imparteix el curs i una petita intervenció de la seva companya i ajudant. A més, m’agradaria gravar una part de la sessió de massatge mostrant a les famílies com fan els massatges als seus nadons, el seu benestar, etc. Per acabar, m’agradaria entrevistar a alguna família del servei, que m’expliqués com es sent, si normalment fa massatges al seu nadó, com respon el seu nadó al massatge, si li ha agradat assistir al curs, si ha après noves pràctiques, etc. 

Aquest documental aniria destinat a totes les famílies que estiguin interessades amb el tema. El temps estimat de durada i el número de filmacions encara està per determinar. Per acabar, quant a previsió del material, necessitaré una càmera de filmar i un trípode. Només necessito d’una bona tarda amb les famílies i els mestres del curs. En pròximes entrades, aniré explicant encara més...

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.1 per què realitzaré la meva feina a partir d’un recurs existent i 2.6 per què he fet una explicació de la meva proposta.

          

El documental, una eina pedagògica

Per tal de mostrar la importància del documental, començaré per fer una petita definició.

Un documental és una representació de la realitat en forma d’audiovisual. És un gènere de cinema que es basa amb fets reals i documentats per realitzar la organització i la estructura d’una gravació. Els documentals es caracteritzen per el predomini informatiu i didàctic. Així, aquest tipus de gènere es centra amb una temàtica i mostra, d’una manera més visual i atractiva, la informació que es vol transmetre a la audiència.

També, el documental pot servir com a eina pedagògica i estratègia educativa per fer arribar als infants informacions amb d’interès concret. 

Aquests darrers dies, hem començat a treballar amb l’elaboració d’un documental per mostrar una experiència relacionada amb l’etapa d’Educació Infantil 0-3 a les Illes. Documentar mitjançant el format audiovisual una informació i recerca és una bona manera de transmetre la feina feta. En pròximes entrades aniré explicant més sobre la meva proposta de documental: tema, guió, etc.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.3 per què he fet una mica de recerca d’experiències per ampliar la meva formació i 2.3 per què faig una descripció del meu pròxim objectiu.

Les creences de la mestra

Després d'haver redactat una observació d'aula, ara toca cercar i trobar les creences de la mestra per dur a terme aquelles accions, aquell dia en concret. L'observació d'aula que jo vaig redactar era "tot un dia de pràctica a l'aula": les rutines, activitats, moments de joc, etc.

Durant gairebé tots els matins d’aquell grup es realitzaven les mateixes rutines. La calma de la mestra envoltava i recollia les quatre parets d’aquella aula. La mestra considerava que els infants necessitaven de tranquil·litat, seguretat i estabilitat per créixer. 

Llavors, deixava que l'autonomia dels infants, la autoestima i la creativitat brotés i anés creixent. D’una manera molt senzilla, els infants anaven fent camí i poc a poc anaven coneixent-se individualment i s’anaven reconeixent com a part del grup. Així, la mestra amb les seves actuacions diàries pretenia que els infants evolucionessin com un tot partint de la base de conèixer-se a sí mateixos. L’estar de la mestra desprenia calma i serenor, pretenent que els infants es sentissin cada cop més segurs i autònoms.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten una bona pràctica i actuació professional i 2.2 per què he reflexionat sobre les creences de la meva tutora de pràctiques, fent una reflexió de les pràctiques i activitats d'aula.

El cas de na Susana i un cas semblant

EL CAS DE NA SUSANA

1. Breve descripción del contexto o situación del aula1.

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3.

Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.

2. Reconstrucción completa de la situación

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Elabora un cas de característiques semblants al treballat a classe:

Després d’haver treballat a classe el cas de na Susana, puc recordar algun cas semblant viscut durant el meu període de pràctiques. Aquells moments de conflicte, al principi de les meves pràctiques, els record amb incertesa i inseguretat. A les escoles, cada dia es produeixen situacions de resolució de conflictes entre infants. Una de les consignes més importants que jo sempre tindria en compte, com a mestre, és la fermesa i la seguretat d’actuació. És a dir, tenir molt clar com actuarem i mantenir-nos fermes davant la nostra decisió. Per què sinó, perdrem credibilitat davant l’infant.

Fent memòria, record que durant les estones de pati a l’escola on jo feina pràctiques hi havia molts conflictes i baralles amb un cotxe per muntar i jugar. Sobretot amb els infant de 2 i 3 anys. Record que tots els infants volien muntar al cotxe, era diferent que la resta i només n’hi havia un. Un cotxe molt real: amb porta per obrir i tancar, seient per seure dins, volant, etc. Cada dia les mateixes baralles.

  Un dia, record que un infant anava dins aquest cotxe i un altre infant, que el volia per jugar-hi ell, amb la seva gran força, el va fer tombar. Llavors, record que l’infant de dins també va caure i es va posar a plorar. Es va fer mal. Quan ho vaig veure, vaig acudir d’immediat per socórrer l’infant de dins del cotxe i posar el cotxe dret un altre cop.

L’infant de dins, va voler sortir i venir amb mi. Jo vaig decidir fer cas a l’infant ferit i deixar una mica de banda l’infant que havia fet tombar el cotxe. Només li vaig dirigir una mirada prou seria. La meva intenció era que aquest infant s’adonés que no havia fet una bona acció tombant el cotxe i fent mal al seu company. De manera ben sorprenent, sabeu quina va ser la resposta del nen? Va deixar el cotxe de banda i no s’hi va pujar més. Amb aquesta actuació per part del nen, vaig veure que s’havia donat compte que tombar el cotxe amb un altre nen a dins, no era la solució per aconseguir-lo i poder-hi jugar.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les ocmpetències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten a una bona pràctica i 4.2 per què he identificat una bona pràctica al meu centre de pràctiques.

Anàlisi del context

Una vegada analitzat el context de l’escola amb un DAFO, extrauré els punts que penso que són més remarcables.

A l’escola on vaig realitzar les pràctiques record que hi havia molta FORTALESA quant a l’equip docent per què estava composat per onze professionals set de les quals Mestres d’Educació Infantil i quatre amb la titulació de Tècnic en Educació Infantil. A més, majoritàriament el personal és fixe i això afavoreix quant a la cohesió i coneixença del grup/claustre. Per aquesta raó, veig molt necessari la formació permanent del docent i la unió del claustre per aconseguir un mateix objectiu: una educació de qualitat. Penso que un claustre d’onze docents s’ha de formar constantment per no perdre les ganes de feina i la professionalitat.

Com a DEBILITAT i fent referència a l’escola, la falta d’espais i la seva utilització. Per exemple, aquesta escola té un gran espai a l’entrada i és poc aprofitat. Pot ser es podria engegar un projecte de millora amb propostes per utilitzar aquell espai i donar-li un ús. La sala de psicomotricitat, també manca d’espai. Aquesta es fa petita quan l’utilitzen els grups de dos anys. 

Una de les majors OPORTUNITATS que percebo és el fet que l’escola sigui pública municipal. Aquesta opció d’escola pot ser més econòmica que l’escola privada i això pot repercutir en l’increment de les matrícules.

L’AMENAÇA, a la vegada, més directe que veig és la gran crisi econòmica. Per tant, si els familiars dels infants no treballen es poden quedar amb l’infant a casa. Fent així que no faci falta portar-lo a l’escola.

Després d’haver reflexionat sobre l’escola de pràctiques, penso que és una escola amb un bon funcionament i rodatge. El seu equip educatiu, és sòlid i, des del meu punt de vista, jo treballaria per què s’agafessin a la fortalesa més gran que tenen i que, de manera conjunta, intentessin disminuir al màxim les adversitats. Penso que el més important a una escola és la cohesió del claustre i per què això sigui possible és fonamental l’enteniment entre companys. Així, si segueixen la mateixa línea i persegueixen els mateixos objectius, mitjançant formacions i fonamentacions teòriques consolidaran cada vegada més l’equip.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que penso que podrien portat a una millor pràctica i actuació professional i 3.2 per què he fet una reflexió del DAFO aportant una nova proposta d'aorganització i millora.

Observació d'aula

“Un dia a l’aula dels cuquets”

Els cuquets són un grup d’infants d’1 any i, com cada dia, duen una rutina establerta. Quan entren a l’aula pel matí, diuen bon dia, deixen les seves coses al penjador i s’acomiaden de les seves famílies. A partir d’aquell moment comença una nova jornada! Com cada matí fins que no han arribat tots els companys i encara no són les nou, sol ser moment de joc lliure. Normalment, la mestra quan arriba posa damunt la taula una proposta joc. Per exemple, un dia posa construccions, un altre dia una capsa plena d’animals, etc. Si els infants volen, poden anar a jugar a la taula, sinó poden jugar per on vulguin.

Cap a les nou del matí, comencem a fer el “bon dia”. Aquest és un moment molt apreciat en què es fa un retrobament i reconeixement del grup. Cantem la mateixa cançó cada dia encara que, a vegades, podem fer alguna variant.

Bon dia dia, bon dia sol,
bon dia ocellets, bon dia a tothom!

Després observem qui ha vingut?, qui no ha vingut?, si sabem per què no ha vingut...? Poc a poc tots els infants i la mestra es van coneixent cada cop més. La rotllana del bon dia els agrada molt, és un moment d’escolta i atenció. A més, sol venir acompanyat amb cançons infantils, explicacions d’algunes anècdotes, etc.

Una vegada ja hem fet el bon dia, toca fer l’activitat programada per aquell dia. Cada aula té la seva programació i el seu horari. Així, si és dimecres, per exemple, farem taller de massatge. Les propostes d’activitat són: música, joc heurístic, psicomotricitat, activitat UD i taller de massatge.

Una vegada hem acabat amb l’activitat programada, sobre les deu del matí, toca berenar! Per berenar ens seiem al voltant de la taula i un infant serà l’encarregat de repartir el berenar a la resta de companys. Per començar a berenar també cantem una cançó.

Nyam, nyam, bon profit,
nyam, nyam, bon profit,
nyam, nyam, bon profit,
moltes gràcies igualment!

 

BON PROFIT!!!

Després de berenar, si el temps acompanya, sortim al pati i anem entrant poc a poc per anar a dormir. El moment de descans és un moment que cerca pau i tranquil·litat i que demana afecte i seguretat per part dels infants. Apaguem els llums, posem música relaxant, agafem el nostre coixí, ens estirem a l’estora i, si fa falta, ens tapem.

Al cap d’una estona, ens anem despertant i tornem a fer hàbits d’higiene. Canvis de bolquer, rentar cares i mans, etc. A les dotze dels mig dia les famílies poden venir a recollir els seus fills a la primera sortida. La segona sortida és a partir de la una i quart. Entre les dues sortides, els infants que quedem a l’escola mengem fruita. Ens seiem al voltant de les taules, la mestra agafa les peces de fruita i les va pelant i fent trossets petits. Una vegada tota la fruita pelada, la ofereix als infants.

A les dues dels mig dia s’acaba la jornada escolar.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.4 per què per realitzar l'escrit que contrastat informació teòrica i pràctica i 2.2 per què he reflexionat sobre les pròpies creences i les de la mestra i centre en general.

Competències de l'assignatura

Competències professionals de l'assignatura,

1.     És autònom en l’aprenentatge

1.1        Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions

             que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura

1.2.       Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

1.3.       Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

1.4.       Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria 

             com de la pràctica.

2.     Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

2.1.        Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

2.2.        Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i 

              activitats que observa al centre

2.3.        Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

2.4.        Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació 

              futura...)

2.5.        Recull dubtes i dilemes

2.6.        Argumenta el que ha fet i per què

2.7.        Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

3.     Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

3.1.        Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

3.2.        Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques 

              de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i  

              contrasta aquestes reflexions amb evidències

3.3.        Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

4.     Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

4.1.        Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

4.2.        Identifica bones pràctiques, les compara

4.3.        Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

5.     Reflexiona sobre el procés de millora

5.1.        Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

5.2.        Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació 

              del problema.

5.3.        Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques

5.4.        Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora 

A partir d'aquest moment, a totes les meves entrades al bloc hi haurà una petita reflexió sobre les competències que he treballat fent aquella entrada.

Reflexió personal sobre les competències professionals,

En quant a l’autonomia en l’aprenentatge, penso que sóc eficaç en cercar estratègies i recursos que m’ajudin en la meva millora de l’aprenentatge. Així, faig recerca, observo, i contrasto informacions per arribar a conclusions objectives. A la vegada, m’agrada dur a terme una feina ben feta i acurada i sempre intento millorar la meva pràctica.

Quant al meu procés d’aprenentatge, penso que conec quins són els meus punts fort i febles. Per exemple, les noves tecnologies em costen una mica. Intentaré d’ara endavant fer un pas i millorar aquest punt feble, que tant necessitaré en un futur. Com a punt fort, penso que sóc una persona molt insistent i perfeccionista. M’agrada que les coses es facin bé i quan veig alguna cosa que no m’agrada intento fer-la saber dialogant, fent entendre i argumentant la meva postura. Quant als errors, a vegades em costa veure’ls, però si em raonen amb arguments de qualitat, acabo acceptant i donant la raó.

Quant al funcionament del centre. Com ja he dit a la presentació, jo vaig cursar les pràctiques l’any 2010. Així, puc fer una reflexió el màxim acurada però se’m poden escapar detalls.

Les meves pràctiques a l’Escola Infantil van anar molt bé. Em vaig emportar molts bons records i molts aprenentatges. Al principi, recordo adoptar el rol d’observadora. Només observava i poques vegades intervenia. Amb el pas dels dies i setmanes, vaig començar a aportar reflexions de caire organitzatius: d’espais, programacions, activitats, etc. Quant a la relació amb les famílies, aquesta va ser més lenta. Recordo que em feia respecte. Quant a l’organització de centre, recordo que l’escola anava en plena concordança amb els documents de centre i els trets d’identitat que la definien.

Quant a la pràctica i rutina de l’aula i el grup, recordo molt ordre i organització. Hi havia un ritme pausat però constant i una rutina que marcava la compaginació entre activitats, hàbits d’higiene i descans. Un fet concret que passa dia a dia a les aules és la relació amb la mestra o educadora. Aquesta relació sol ser d’afecte i confiança. Els infants es senten molt a gust amb la mestra i els agrada estar amb ella. Així, vaig comprovar que molts dels infants cerquen i provoquen l’atenció de la mestra, un atenció més individualitzada. Hem de tenir en compte que molts moments són de grup i de visió perifèrica, per tant l’atenció no sempre pot ser tant acurada.

En general, el centre està aprofitat. Cada un dels seus espais està ben definit: sala de psicomotricitat, pati, aules, etc. Però, a vegades, deixen d’aprofitar espais que, pot ser, seria d’interès tenir-los en compte per enriquir la possibilitat i els recursos del centre. Condicionar els espais i fer-los nostres, dels grups i dels infants. Així, la meva proposta de millora va relacionada amb l’aprofitament d’espais del centre, més concretament, dels passadissos i l’entrada del mateix. Aquest centre té uns passadissos molt llargs i amples i una entrada força gran i espaiosa. El projecte de millora es podria dur a terme amb pocs recursos econòmics i més ajudes de famílies, etc. Així, el podríem dur a terme entre tota la comunitat educativa.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre una bona actuació professional. Sobre quin és el meu punt de partida i què vull a partir d'aquí. I la competència 2.1 per què he identificat els meus punts fort i febles quant a les meves capacitats i competències professionals.